Concurso de microrelatos: Martina
 |
| Foto: Kim Sung J |
"Martina"
La Martina s’omple de mentides cada nit. Puja als talons negres i recorre els mateixos deu metres, amunt i avall, mig ballant despreocupada. Juga amb els seus cabells. Crida a les companyes, fa grans riallades i abraçades sense aire.
La Martina s'ajusta, com cada dia a les vuit del vespre, la faldilla i l'escot. Ajupida entre dos arbres fa pinzellades sobre les parpelles davant d'unes restes de retrovisor de cotxe.
Les hores passen. Alguns cotxes s'aturen per veure el somriure i les cames de la Martina. Altres la deixen sola. Ella fuma i dibuixa núvols.
Llums de cotxe, ja és molt tard. La Martina s'acosta amb formes sinuoses. Un home li pregunta quin és el seu nom. Ella s’hi acosta obrint la boca: “Em dic Bianca”. La nit s’esvaeix entre mentides.
L’únic que és veritat són els ulls vidriosos de la Martina quan comença a sortir el sol: una tristesa diària que ningú s’ha aturat a observar encara.
La Martina s'ajusta, com cada dia a les vuit del vespre, la faldilla i l'escot. Ajupida entre dos arbres fa pinzellades sobre les parpelles davant d'unes restes de retrovisor de cotxe.
Les hores passen. Alguns cotxes s'aturen per veure el somriure i les cames de la Martina. Altres la deixen sola. Ella fuma i dibuixa núvols.
Llums de cotxe, ja és molt tard. La Martina s'acosta amb formes sinuoses. Un home li pregunta quin és el seu nom. Ella s’hi acosta obrint la boca: “Em dic Bianca”. La nit s’esvaeix entre mentides.
L’únic que és veritat són els ulls vidriosos de la Martina quan comença a sortir el sol: una tristesa diària que ningú s’ha aturat a observar encara.
Hace poco participé en un concurso de microrelatos organizado por la Biblioteca de Sant Celoni. Con
un total de 159 palabras incluído el título he quedado la primera
ganadora. La forma de votar era a través de su página de Facebook,
clicando en "Me gusta" dentro del comentario...
Muchísimas gracias a
los que votasteis.
Comentarios